Trucs · 10 de febrer del 2018
Com fer unes bones patates fregides
Quina patata triar per a cada plat, com guardar-les i el truc de les dues temperatures.
- Ideal
- Menys de 30 min · Sense forn
La patata és un ingredient molt bàsic i senzill de cuinar. Ara bé, sabeu quants tipus de patates hi ha? Quina és millor per a cada plat? I com es fan unes bones patates fregides? Us ho explico.
Les varietats més comunes
- Monalisa: la clàssica i la que més es ven a les fruiteries. Regular i molt versàtil: serveix per fregir (absorbeix poc oli), bullir (no es trenca) o rostir.
- Kennebec: una altra que es ven molt, amb més gust que la Monalisa. Hi pertanyen, per exemple, les patates de Prades. Ideal per bullir, rostir o guisar.
- Agria: de carn groga, la reina de la fregidora. Cruixent per fora i tendra per dins. Per bullir, no gaire.
- Red Pontiac: vermella per fora i blanca per dins, farinosa. Perfecta per bullir i guisar, i la que millor aguanta la nevera. És la meva preferida.
Quina patata per a cada cosa
- Per fregir: si les voleu cruixents, patates noves, que tenen menys midó. Si us agraden daurades i una mica toves, millor les semitardanes. De varietats, l'Agria i la Spunta.
- Per bullir: que quedi tova però sencera, sense desfer-se en tallar-la. Spunta, Red Pontiac, Kennebec o Monalisa.
- Per a truita: cadascú té la seva, però diuen que van millor les de bullir: Monalisa, Kennebec o Red Pontiac.
Com guardar-les
En un lloc fosc i fresc, entre 7 i 10 ºC. Amb la llum, la pell es pot tornar verdosa i la carn amarga: en aquest cas, peleu-les fins que no quedi gens de verd o llenceu-les. A la nevera, mai: es tornen dolces i no serveixen per fregir. Millor en un rebost fresc o al balcó, dins un sac de roba o una caixa de fusta perquè respirin. Les noves es fan malbé abans, així que compreu només les que fareu servir. I de tant en tant reviseu que no n'hi hagi cap de podrida, o les del costat aniran pel mateix camí.
Com fer unes bones patates fregides
- Primer de tot, la patata correcta (vegeu a dalt).
- Un cop tallades, renteu-les i eixugueu-les.
- Poseu-les en oli abundant i calent, a 140 ºC, perquè es facin per dins sense agafar color.
- Aquest pas el podeu deixar fet: deixeu-les reposar sobre paper absorbent, a temperatura ambient.
- A l'últim moment, poseu-les en oli molt més calent, a 180 ºC, perquè quedin ben torrades i cruixents.
Font: El Comidista.
